viernes, 7 de diciembre de 2007

Caminante no hay camino



Ahir vaig poder disfrutar de la meva tarda lliure i quina millor manera que sortir a caminar.


Vaig decidir anar a prop de casa per no perdre massa temps al cotxe. No tinc gaire clar on anar sempre acabo anant al mateixos llocs. Bé la qüestió es caminar i les cames em portaran allá on vulguin.

Començo fent una mica de pla i vinga cap amunt. Em giro després d'una estona i
la vista del Casamanya es magnífica, sembla que estigui vigilant les meves espatlles. Finalment arribo fins al refugi, recupero una mica, un glop d'aigua i apa cap Engolasters que la nit comença arribar. En total he fet uns 600m de desnivell i unes dues horetes i mitja de caminata.


Company on he anat aquesta vegada?

5 comentarios:

isaki dijo...

Veo que no paras de andar, a ver si un dia te pierdes y te tenemos que ir a buscar.
Creo que ese refugio es el del Riu del Orris en la Vall del Madriu pero a mi edad no lo puedo confirmar.

David dijo...

Pues estas errado. Cambia de vertiente. Queda algo más al norte.

isaki dijo...

Pues entonces es el refugi dels Agols, pero se parecen un monton.

David dijo...

Isaki, eres una puta máquina. Suerte que ultimamente no pongo lo de la birra que si no te enborrachas a mi costa.

Antoniu dijo...

Mejor no jugarse las birras con Isaki. El cabrón seguro que se patea todos los refugios con la foto en la mano con tal de ganarse una estrella ;)

A ver si el Sr Lax nos propone una fecha para quedar.